Romero


[abans de la reforma de finals de 2010]
Situació: Rue Prince Moulay Abdallah. Carrer peatonal a l’esquerra baixant el Boulevard. Davant del Morocco Palace.
Decoració: humm .. té? Fosc, molt fosc. Sala rectangular. Cortines espeses a l’entrada. Barra llarga al fons, taules i cadires i dos passadissos centrals.
Trets característics: l’aglomeració, la música a tot drap, els seguratas, el tipus dels cacauets fent voltes a les taules amb la safata alçada. El forat negre com a guardaroba. El cartell de la façana.
Prostitució: més que clients. Joveníssimes i maques.
Tapes: normalment simbòliques, si s’aconsegueix lloc a la barra una mica més.
Freqüentat per: joves entre senzills i moderns poc elegants.
TV & ràdio: música fortísima i pantalles mudes en algun punt.

[després de les reformes]
Decoració: bastant il·luminat (tothom es veu les cares per bé i per malament). La façana apunta elegant.

 

Façana desprès de la reforma

Lisba

Situació: Rue El Jaraoui, carrer peatonal davant dels canons, davant del Monocle.
Decoració: fosca, barra a l’esquerra amb una mena de façana de casa de fusta de fons. A la dreta barra -repisa petita amb tamburets. Al fons taules. Sucito.
Trets característics: la patina de brut i sordidesa, la decoració kitsch (façana casa tirolesa, escopetes de fira, guirnaldes de nadal). La Madame.
Prostitució: tants com clients. Grans i desmarxades.
Tapes: peix i olives. Bona pinta.
Freqüentat per: marroquins granets, nivell popular, molt popular.
TV & ràdio: música popular àrab com a fil musical.

The hole in the wall

Situació: rue Prince Heritier gairebé amb rue Mexique.
Decoració: si es pot considerar com a tal … un pòster de Britney Spears (!), un armari plastificat de publicitat de la cervessa Flag. Ratxoles fins mitja paret amb repises petites. Barra amb tamborets al fons.
Trets característics: espai mínim, quan entres és tot el què hi ha. La sordidesa, els clients, el nom (conegut indistintament per “el del costat de l’Agadir” o “el de les portes de saloon” o pel seu nom en tres idiomes “The hole”, “Le trou dans le mur” i “El agujero en la pared”).
Prostitució: mai vista.
Tapes: olives, gràcies.
Freqüentat per: lo milloret de cada casa.

Chicos

Situació: a un carrer perpendicular al Rue Allal Ben Abdallah, anant de l’hotel Chellah al Cine Roxy a l’esquerra.
Decoració: elegant, lleugerament demodé, banc i cadires tapissades, taules petites amb flors i espelmes. Barra de fusta  i copes altes a la dreta.
Trets característics: el nom (perque negar-ho), l’estil elegant i tranquil  i els cambrers.
Tapes: crispetes i cacauets de primer. Desprès variades: pollastre, amanida i olives.
Prostitució: ocasionalment acompanyant taules.
Freqüentat per: marroquins granaets elegants.
TV & música: un parell de pantalles planes amb fútbol si hi ha o pelis. Música variada mai especialment moderna (Julio Iglesias en francès!).

Rubis

Situació: rue El Moutanabi, a la part peatonal darrera del Boulevard, al costat de Casa Pepe i davant de Madame Porte.
Decoració: fosca, de fusta, barra llarga a l’esquerra i al fons. Taules de restaurant. Cargaet, caps d’animals i andromines varies.
Trets característics: tot plegat, els senyors de l’organillo, la gent al resturant, les prostitutes, a vegades si està ple et posen darrera la barra del fons.
Prostitució: segons l’hora, normalment al vespre mitjana-alta i d’amdos sexes.
Tapes: quantioses. Les habituals: paella, peixet, olives, variades però no molt elaborades.
Freqüentat per: principalment marroquins (madurets lleugerament elegants) i certs estrangers (no especialment joves).
TV & música: TV?. Música: senyor amb organillo a un minúscul escenari a vegades canta ell, a vegades hi ha cantant “convidat”. Cançons populars àrabs corejades pels clients.

American’s


Situació:
rue El Moutanabi, davant la pastisserie italienne. Davant del Scotts, al costat de La Koutobia.
Decoració: vermell i fosc, amb cartells del metro de Londres. Barra llarga a l’esquerra. Taules rodones amb cadires al voltant a la dreta. El pas estret. Atapeït.
Trets característics: els músics, les prostitutres, els cartells del metro. Sense cap sortida a l’exterior.
Prostitució: alta.
Tapes: pots sopar, depèn del dia. Abundants però les habituals: paella, peixet, olives i amanida.
Freqüentat per: marroquins joves i alguns granaets.
TV & música: TV amb esports. Música en directe, organillo i cantant. Cançons populars àrabs

Blog at WordPress.com.

Up ↑